De l'Alexandreplatz, encadenats de dos en dos, són traslladats en tren fins a Oranienburg, en aquest tren hi anaven 42 dels quals 9 dones que continueren fins a Ravensbruck. Al Camp: Un cop arribat i després de la depilació, la desinfecció i la matriculació es enviat al barracó de quarantena durant 40 dies. Durant la quarantena havien de fer proves de calçat destinat a l'exèrcit, al voltant de l'Appelplatz hi havia una pista de 680 metres amb diferents tipus de terreny ( sorra, pedra, aigua...) tot el que es pot trobar un soldat. De les 6 a les 17h. caminàvem allà amb un sac de sorra a l'esquena. Feien 40 kms. per dia, sense mitjons. Cada parell de sabates tenia una fitxa i al final de 400 kms. la sola comença a gastar-se, segons l'estudi que es va dur a terme. Després de la quarentena va ser destinat a la construcció de la cambra de gas, fis aleshores feien servir els camions de la mort. Al kommando on fou destinat era de 7000 deportats i 1000 alemanys (entre SS i civils que anaven a treballar a la fàbrica ). Al camp es trobà amb el futbolista Chirri que morí allà). És enviat a Hienkel. El bombarder que ell fabricà era un Heinkel 177 (model que fou provat a Guernica). Mentre era a la fàbrica feien sabotatge donant un petit cop a la metxa de la placa de la cabina i un cop van haver d'aturar la producció durant 8 dies. Un cop va estar a la infermeria 8 dies. Protegit per un metge belga qui en veure un raspall de dents que Noguerol tenia i que s'havia fet ell mateix, li'n demanà un. Aquest li fa i aleshores són descoberts per un SS que els en demana un altre per a la dona del comandant del camp, atès que des de feia un any als comerços alemanys no n'hi havia. Noguerol en fabrica més d'un d'amagat aprofitant que li permeten treballar a la infermeria, en dóna un a l'SS i els altres als seus companys. A canvi rep un mes de descans. Ell considera que està viu gràcies a això, era el desembre de 1944. A causa aquesta habilitat li comportà que se li encarregués la feina de fer dos raspalls per dia per a netejar les cassoles i com a especialista rebé una ració de sopa complementària diària. El seu cap, un obrer alemany, li demanà si podia reparar una joguina, ell ho va fer, en va reparar un altre i aleshores fou denunciat per un capo alsacià triangle verd. A conseqüència d'això fou transferit a un "kommando" extern més dur en el qual carregaven ferralla a camions. Era el més de gener. Es ferí un braç i un peu, que li quedà lisiat per sempre i que al 1995 li fou amputat. El 21/04/1945 els SS els envien en direcció al Bàltic. Marxa de 250km. que durà fins el 02/05/1945. Sortien en grups de 500. En sortir els donaren una flassada i un tros de pa que els havia d'alimentar durant 5 o 6 dies. Durant el trajecte es creuaren amb un comboi de la Creu Roja sueca que duien paquets pels presoners de guerra noruecs, però veient l'estat dels presoners els els donen. La ingesta d'aliment massa consistent va provocar un gran mortaldat (gent que és enterrada als boscos de Below). El 02/05/1945 en llevar-se, els SS havien desapareguts, eren lliures. Arribà caminant fins a Schwerin on foren rebuts pels americans i soviètics. Reclamats pels francesos foren enviats en avió primer a Bourget i després a Paris a l'Hotel Lutetia. Fins desembre de 1945 es quedà a la Salpêtrière i a una casa de repòs a Issy-le-Moulineaux. A finals de 1945 retorna a Tunísia via Lyon, però torna a Paris a l'hospital Saint-Antoine, a l'hospital Cochin i a una casa de repòs a Montluçont.

Desde Alexandreplatz, encadeados en parellas, foron trasladados en tren a Oranienburg, neste tren había 42 dos cales 9 mulleres seguían a Ravensbruck. No campo: Unha vez chegados e despois da depilación, a desinfección e rexistro envíanse á cabana de corentena durante 40 días. Durante a corentena tiveron que probar calzado para o exército, ao redor da Appelplatz había unha pista de 680 metros con diferentes tipos de terreo (area, pedra, auga ...) todo o que se pode atopar como soldado. De 6 a 17h. camiñamos alí cun saco de area ás costas. Feien 40 kms. por día, sen calcetíns. Cada par de zapatos tiña unha ficha e ao final de 400 kms. a sola comeza a desgastarse, segundo o estudo que se realizou. Despois da corentena destinouse á construción da cámara de gas, ata entón empregaron os camións da morte. O kommando onde foi asignado foi de 7000 deportados e 1000 alemáns (entre SS e civís que ían traballar na fábrica). No campo coñeceu ao xogador de fútbol Chirri que morreu alí). É enviado a Hienkel. O bombardeiro que fabricou foi un Heinkel 177 (un modelo que foi probado en Guernica). Mentres estaba na fábrica sabotearon dándolle un pequeno golpe á mecha da placa da cabina e unha vez tiveron que deixar a produción durante 8 días.Unha vez estivo 8 días na enfermería. Protexido por un médico belga que, ao ver un cepillo de dentes que tiña Noguerol e que fixera el mesmo, pediu un. Este faino e logo son descubertos por unha SS que lles pide outra para a muller do comandante do campo, xa que durante un ano no comercio alemán non había ningunha. Noguerol fabrica máis dun deles en segredo, aproveitando que lle permiten traballar na enfermería, dálle un aos SS e os demais aos seus colegas. A cambio recibe un mes de descanso. Considera que está vivo grazas a isto, foi decembro de 1944. Debido a esta habilidade encomendóuselle a tarefa de facer dous cepillos ao día para limpar as potas e como especialista recibiu unha ración diaria de sopa complementaria. O seu xefe, un traballador alemán, preguntoulle se podía reparar un xoguete, fíxoo, reparou outro e logo foi denunciado por un xefe do triángulo verde alsaciano. Como resultado, foi trasladado a un "kommando" externo máis duro no que cargaban chatarra nos camións. Era o mes de xaneiro. Lesionouse no brazo e no pé, que quedou permanentemente inhabilitado e que foi amputado en 1995. O 21/04/1945 a SS enviounos ao Báltico. 250 quilómetros de marcha. que se prolongará ata o 02/05/1945. Saíron en grupos de 500.Cando saían, dábaselles unha manta e un anaco de pan para darlles de comer durante 5 ou 6 días. Durante a viaxe atopáronse cun convoi da Cruz Vermella sueca que transportaba paquetes para os prisioneiros de guerra noruegueses, pero ao ver o estado dos prisioneiros recibíronlles. A inxestión excesiva de alimentos causou unha gran mortalidade (as persoas foron enterradas nos bosques de abaixo). O 05/02/1945 cando se levantaron, os SS desapareceran, estaban libres. Chegou a pé a Schwerin onde os recibiron os estadounidenses e os soviéticos. Reclamados polos franceses, foron enviados en avión primeiro a Bourget e despois a París ao hotel Lutetia. Ata decembro de 1945 permaneceu na Salpêtrière e nunha residencia de maiores en Issy-le-Moulineaux. A finais de 1945 regresou a Túnez por Lyon, pero regresou a París ao hospital Saint-Antoine, ao hospital Cochin e a unha residencia de anciáns en Montluçont.